1. Les entitats poden utilitzar com a cobertura del risc de crèdit admissible derivats sobre renda variable que siguin permutes de rendiment total, o similars en la pràctica des del punt de vista econòmic, únicament amb la finalitat de dur a terme cobertures internes.
Quan una entitat compri cobertura del risc de crèdit a través d’una permuta de rendiment total i comptabilitzi com a ingressos nets els pagaments nets rebuts per la permuta, però no comptabilitzi el corresponent deteriorament del valor de l’actiu cobert, ja sigui mitjançant reduccions del valor raonable o un augment de les reserves, aquesta cobertura del risc de crèdit no es considera admissible.
2. Quan una entitat dugui a terme una cobertura interna mitjançant un derivat sobre renda variable, perquè la cobertura interna es consideri cobertura del risc de crèdit admissible a efectes del que disposa aquest capítol, el risc de crèdit transferit a la cartera de negociació ha de transferir-se al seu torn a un tercer o tercers.
Quan s’hagi dut a terme una cobertura interna segons el paràgraf primer i s’hagin complert els requisits d’aquesta secció, les entitats han d’aplicar les normes establertes als articles 130 a 148 per al càlcul dels imports ponderats pel risc de les exposicions i les pèrdues esperades quan adquireixin cobertures del risc de crèdit amb garanties personals.